|
|
PRESENTACIO
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
EL FET MIGRATORI A L’ESTAT ESPANYOL
ANTECEDENTS HISTÒRICS DEL FENOMEN MIGRATORI A ESPANYA
EL MERCAT LABORAL A ESPANYA ENVERS LA IMMIGRACIÓ
LA REGULACIÓ JURÍDICA DE LES POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ PER A
L’INFORME DE 2006 DE SOS-RACISME: DRETS LABORALS I SOCIALS
LA REGULACIÓ JURÍDICA DE LES POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ PER A
La Constitució Espanyola
El disseny, elaboració i posada en marxa de les polítiques actives d'ocupació dirigides al col•lectiu immigrant en una societat democràtica com l'espanyola ha de partir de la constatació de les aportacions que en el pla econòmic, social i cultural realitzen els treballadors estrangers que vénen a Espanya, i a la que l'empara el reconeixement que dels seus drets i llibertats fonamentals fa el Títol 1 de la Constitució Espanyola de 1978 i molt en especial el seu article 13, que establix el següent:
“1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques que garantix el present Títol en els termes que establisquen els tractats i la llei.
2. Només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'article 23, excepte el que, atenent a criteris de reciprocitat, puga establir-se per tractat o llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.
3. L'extradició només es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, atenent al principi de reciprocitat. Queden exclosos de l'extradició els delictes polítics, no considerant-se com a tals els actes de terrorisme.
4. La llei establirà els termes en què els ciutadans d'altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.”
Veiem, per tant, que la CE establix en l'article 13, apartat 1, que “els estrangers gaudiren a Espanya de les llibertats públiques que garantix el present titule en els termes que establisquen els tractats i la llei”.
És important advertir que este article no establix, no obstant, una equiparació en drets d'espanyols i ciutadans estrangers, sinó la remissió a normes de rang inferior que regulen el gaudi efectiu dels drets i llibertats establits en el Títol 1. Esta concreció es torna necessària, per quant els termes emprats per a designar als subjectes d'estos drets i llibertats resulten equívocs quant al seu abast. Atenint-nos exclusivament al Títol I de la CE, i en virtut de l'article 13.1., no és possible determinar amb precisió els drets i llibertats que gaudixen els estrangers a Espanya.
Ha sigut la doctrina del Tribunal Constitucional la que hi ha establit el criteri sobre la titularitat i exercici dels drets per part dels estrangers: «... Hi ha drets que corresponen per igual a espanyols i estrangers i la regulació del qual ha de ser igual per a ambdós; hi ha drets que no pertanyen de cap manera als estrangers (els reconeguts en l'article 23 de la Constitució Espanyola, segons disposa l'article 13.2 i amb l'excepció que contenen); hi ha altres que pertanyen o no als estrangers segons ho disposen els tractats i les lleis, sent llavors admissible la diferència de tracte amb els espanyols quant al seu exercici». (Sentència del Tribunal Constitucional de 23 de novembre de 1984, Sala Primera).
Però la concreció es convertix en una limitació; inclús sent el seu ànim reconéixer als estrangers la màxima cota de drets i llibertats, oferint per a això les majors garanties jurídiques, distingix, de manera molt clara, entre les situacions de legalitat i il•legalitat, de tal forma que només els que es troben de manera regular a Espanya, gaudiran del ple exercici d'estos drets.
Des d'esta concepció de partida, si bé la immigració comporta algunes vegades certs problemes i reptes de diversa índole a la societat d'acollida, és molt superior el valor de l'intercanvi que comporta el procés immigratori per a ambdós poblacions, màximament si tenim en compte que la població immigrant s'ha convertit en no poques ocasions en un element important per al major progrés econòmic de les societats desenvolupades.
Per tot això, l'eix central de les polítiques actives d'ocupació destinades als immigrants, des d'un punt de vista constitucional, no ha de cenyir-se a una mera regulació dels fluxos laborals i menys encara a un exclusiu control d'entrada i permanència, sinó que deu, a més, recolzar els processos de convivència i integració, en tant que estem davant de verdaders fenòmens d'assentament de població, que requerixen un adequat i just tractament.
La integració, que no assimilació, ha de concebre's des del mutu respecte de creences, cultures i concepcions de la vida, en definitiva, des del respecte dels Drets Humans.
La política immigratòria ha de contemplar els aspectes sociolaborals, educatius, culturals, de convivència territorial i de participació ciutadana sobre la base de normes clares i adequades que garantisquen la seguretat jurídica de les persones immigrants i que s'apliquen des d'una actuació coherent i uneta oixque de les diverses Administracions Públiques.
La Regulació Estatal
Segons el document del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, “El marc jurídic de la immigració a Espanya”, la vigent Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, conté la principal regulació de la immigració. Ha sigut reformada en aspectes puntuals en tres ocasions, a través de les Lleis Orgàniques 8/2000, de 22 de desembre, 11/2003, de 29 de setembre, i 14/2003, de 20 de novembre, que han modificat la redacció d'alguns dels seus articles.
En esta Llei Orgànica es regulen els drets i llibertats dels ciutadans estrangers, inclòs el dret a la reagrupació familiar i les garanties jurídiques; els requisits per a l'entrada en territori espanyol i per a l'eixida del mateix; les autoritzacions d'estada, residència temporal, inclosa la residència per motiu d'arrelament, raons humanitàries o altres circumstàncies excepcionals, i la residència permanent; els règims específics d'estudiants, apàtrides, indocumentats, refugiats i menors no acompanyats; les autoritzacions per a treballar i el contingent anual de treballadors estrangers; les infraccions en matèria d'estrangeria i el seu règim sancionador; i la coordinació dels poders públics, apartats davall els quals es regulen les oficines d'estrangeria, el Consell Superior de Política d'Immigració, el Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants i l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, a més d'establir previsions respecte de l'observació permanent del fenomen immigratori, l'actuació de la Inspecció de Treball destinada a comprovar el compliment del principi d'igualtat i no discriminació dels treballadors estrangers, i el suport dels poders públics a les associacions d'immigrants i organitzacions de suport a la immigració.
La regulació continguda en esta Llei Orgànica es concreta i desenvolupa al seu torn a través de diverses normes reglamentàries. La principal és el propi Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, aprovat per Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre. Les novetats més rellevants per a les polítiques d'integració que esta norma incorpora s'analitzen de manera detallada en un altre capítol del present Pla. D'altra banda, cal fer referència al règim específic que regix per als ciutadans comunitaris o nacionals de països de l'Espai Econòmic Europeu, establit en el Reial Decret 178/2003, de 14 de febrer, sobre entrada i permanència a Espanya de nacionals d'Estats membres de la Unió Europea i d'altres Estats part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu.
Molts dels òrgans establits per la Llei Orgànica per a coordinar les polítiques d'immigració i integració han sigut també objecte d'un desenvolupament específic. Així, el Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants es regula pel recent Reial Decret 3/2006, de 16 de gener, l'Observatori Permanent de la Immigració es regula per Reial Decret 345/2001, de 4 d'abril, i el Consell Superior de Política d'Immigració per Reial Decret 344/2001, de 4 d'abril, modificat per Reial Decret 507/2002, de 10 de juny. Per la seua banda, la Comissió Interministerial d'Estrangeria es regix pel Reial Decret 1946/2000, d'1 de desembre.
Per a completar el quadro institucional, cal sumar a estos òrgans de coordinació i participació, ja previstos en la Llei Orgànica, la Comissió Laboral Tripartida, creada en virtut de la disposició addicional quinzena del Reglament de la Llei Orgànica 4/2000 com a òrgan col•legiat del que formen part les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de caràcter estatal. Estos cinc òrgans col•legiats estan adscrits al Ministeri de Treball i Assumptes Socials, a través de la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració.
Quant al règim de la nacionalitat a Espanya, és a dir, el referent a qui té la nacionalitat espanyola i als requisits i procediments perquè ciutadans estrangers puguen accedir a esta nacionalitat, es troben regulats en el Codi Civil, que en esta matèria ha sigut reformat de manera substancial per les Lleis 18/1990, de 17 de desembre, i 36/2002, de 8 d'octubre.
Una menció a banda requerix també l'àmbit de l'asil i la protecció internacional, ja que es regixen per una normativa específica, i només subsidiàriament per la normativa general d'estrangeria. A penes uns mesos després que Espanya s'adherira, al juliol de 1978, a la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, la Constitució Espanyola establia en l'article 13.4 que “la llei establirà els termes en què els ciutadans d'altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.”
En aplicació d'este mandat constitucional, es va aprovar la Llei 5/1984, de 26 de març, reguladora del dret d'asil i de la condició de refugiat, que va ser modificada en alguns aspectes per mitjà de la Llei 9/1994, de 19 de maig. També ella compta amb un Reglament de desenvolupament específic, aprovat per Reial Decret 203/1995, de 10 de febrer, i modificat en alguns aspectes pels Reials Decrets 864/2001, de 20 de juliol, i 2393/2004, de 30 de desembre.
Un aspecte específic d'esta regulació és la garantia de la cobertura de les necessitats bàsiques dels sol•licitants d'asil, prescrita per la Directiva 2003/9/CE del Consell, de 27 de gener, sobre condicions mínimes d'acollida per als sol•licitants d'asil, i que ha sigut ja traslladada al nostre dret intern pel citat Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre.
Quant a l'estatut jurídic dels ciutadans apàtrides, els és aplicable la Convenció sobre l'Estatut dels Apàtrides, de 1954, a la que Espanya es va adherir en 1997. Com a conseqüència d'esta adhesió, es va aprovar per Reial Decret 865/2001, de 20 de juliol, el Reglament de reconeixement de l'estatut d'apàtrida.
Una altra regulació específica és la referent a les persones desplaçades com a conseqüència de conflictes bèl•lics interns o internacionals. En esta matèria, el Consell de la Unió Europea va adoptar la Directiva 2001/55/CE, de 20 de juliol, relativa a les normes mínimes per a la concessió de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades, i Espanya va traslladar esta Directiva a dret intern per mitjà del Reial Decret 1353/2003, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament sobre règim de protecció temporal en cas d'afluència massiva de persones desplaçades.
En l'actualitat, El Govern prepara una nova Llei d'Asil, que traslladarà a dret intern altres dos Directives europees adoptades pel Consell de la Unió Europea en matèria d'estatut de refugiat i protecció subsidiària (Directiva 2005/83/CE, de 29 d'abril) i de procediment d'asil (Directiva 2005/85/CE, d'1 de desembre).
|
|
|
|
|