|
|
PRESENTACIO
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
EL FET MIGRATORI A L’ESTAT ESPANYOL
ANTECEDENTS HISTÒRICS DEL FENOMEN MIGRATORI A ESPANYA
EL MERCAT LABORAL A ESPANYA ENVERS LA IMMIGRACIÓ
LA REGULACIÓ JURÍDICA DE LES POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ PER A
L’INFORME DE 2006 DE SOS-RACISME: DRETS LABORALS I SOCIALS
EL MERCAT LABORAL A ESPANYA ENVERS LA IMMIGRACIÓ
Segons el Butlletí d’Estadistiques Sociolaborals de CC.OO CERES, del primer semestre de 2005, així com sobre l’informe sobre l’ocupació a Catalunya 2005, de CC.OO, la taxa d’activitat del col•lectiu immigrat és més de 15 punts percentuals superior a la de la població amb nacionalitat espanyola i sobrepassa el 75%. Per tant, 3 de cada 4 persones immigrades que viuen a Catalunya estan treballant o busquen ocupació activament.
La diferència entre les taxes d’ocupació dels dos col•lectius és igualment considerable (8,7 punts). El 65% de les persones immigrades de Catalunya estan ocupades. D’altra banda, no és sorprenent que les taxes d’activitat i d’ocupació dels immigrats i immigrades siguin superiors a les de la població autòctona, tenint en compte que l’edat és un component definitori de la immigració. Les persones que es traslladen de país ho fan majoritàriament en edats joves i amb l’objectiu principal de treballar.
La dada negativa correspon a la taxa d’atur, amb un valor gairebé 2,5 vegades superior a la taxa d’atur dels espanyols i espanyoles (13%). Podem afirmar, doncs, que la població immigrada és més activa i més ocupada que l’espanyola, però també més vulnerable a patir situacions d’atur. Les persones immigrades s’ocupen més però en condicions de més fragilitat. Una taxa d’ocupació més elevada juntament amb una taxa d’atur també més alta indica molt probablement una taxa de temporalitat i un índex de rotació de contractes per sobre dels espanyols i espanyoles.
La població ocupada immigrada es concentra en menys branques d’activitat que el total de població ocupada. Més del 55% dels treballadors i treballadores de nacionalitat no-espanyola s’agrupen en quatre sectors: “construcció”, “hostaleria”, “llars que ocupen personal domèstic” i “comerç
Segons l'informe final del Seminari sobre “Immigración y Empleo” elaborat davall els auspicis del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, de 2005, els elements del diagnòstic de la problemàtica de la immigració, els immigrants i el mercat de treball es poden agrupar en els deu punts següents:
1. Increment considerable del volum d'immigrants en el mercat de treball a Espanya
Este increment molt notable en els últims anys va lligat a:
• El considerable creixement del volum d'estrangers que s'ha produït a Espanya en els últims anys, arribant a 3.691.597 empadronats al gener del 2005.
• A açò cal unir el fet que la població estrangera té taxes d'activitat molt més altes (entre 20 i 25 punts) que l'espanyola; açò es produïx tant entre barons com entre dones; i no sols és conseqüència d'una estructura d'edat més jove perquè tenen majors taxes d'activitat dins de tots els grups d'edat. Este fet, a més, és un fenomen diferencial amb la UE, on no es produïx la mateixa situació.
Esta major presència d'immigrants en el mercat de treball es traduïx en majors taxes d'ocupació (mesurat sobre el conjunt de la població en edat de treballar) i majors taxes de desocupació (mesurat, com és tradicional, sobre la població activa):
• El primer es reflectix, a més, en el volum d'estrangers afiliats a la Seguretat Social que és molt elevat i creixent (suposa entorn del 7% del total d'afiliats). Esta presència es veurà incrementada com a conseqüència del procés de normalització que va finalitzar el mes de maig de 2005, però que seguix gestionant-se en l'actualitat. Quan es tanque el procés és probable que els immigrants suposen entorn del 10% dels afiliats daus d'alta en la Seguretat Social.
• La segona cosa es reflectix en les majors taxes de desocupació, tant en l'Enquesta de Població Activa (13% enfront del 10% dels espanyols), com en les dades de parats registrats i de demandants d'ocupació dels Serveis Públics d'Ocupació (SEPE).
Esta presència dels immigrants en el mercat de treball té conseqüències molt importants per al conjunt de l'economia i per al mercat laboral:
• Realitzen una aportació important al creixement del PIB.
• Poden produir un increment de competència en el mercat de treball i un perill d'empitjorament de les condicions de treball en certs àmbits i comarques.
• Posen en relleu alguns problemes i desajustos preexistents del mercat de treball a Espanya.
2. Trets estructurals del mercat de treball espanyol
El mercat de treball a Espanya té una sèrie de trets estructurals que són importants per a explicar la presència i la ubicació dels immigrants en el mateix:
• Una forta segmentació del mercat de treball i el perill d'aparició d'un mercat de treball paral•lel. Tant que s'ha assenyalat que a vegades s'ha considerat el mercat de treball dels immigrants com una pràctica no relacionada amb el mercat de treball espanyol.
• Una presència important d'economia submergida en alguns sectors i comarques, que pot ser atractor per a una part de la immigració, sobretot irregular, perquè eixe ampli ventall d'activitats que operen des de l'economia submergida recluta, a més d'espanyols i immigrants documentats a persones “sense papers”.
• S'assenyala que les situacions d'economia submergida on s'inserixen alguns immigrants suposen situacions de competència deslleial per a altres empreses.
• Una falta de mobilitat geogràfica de la població activa espanyola, que es veu compensada per la major mobilitat que té els immigrants a Espanya, almenys en les primeres fases del seu assentament. A pesar d'esta mobilitat, persistixen problemes de reclutament de treballadors en alguns sectors com l'agrari per problemes d'informació i intermediació en el mercat laboral
• Distint és el fet que els immigrants patixen, en major grau que els espanyols, problemes per a realitzar els desplaçaments laborals perquè el transport públic en molts municipis resulta insuficient per a cobrir eixes necessitats dels immigrants. La deficitària xarxa de transport públic en zones residencials i en polígons industrials, junt amb la carència d'homologació del permís de conduir, suposen una barrera de desplaçament per a moltes persones que limita les seues oportunitats d'ocupació.
• Una ineficient intervenció d'intermediació per part dels Serveis Públics d'Ocupació
3. Característiques de les ocupacions que ocupen els immigrants
Encara que les condicions de treball no són les mateixes per a tots els immigrants i molts d'ells tenen condicions semblants a les dels espanyols, es poden assenyalar alguns trets de les ocupacions que solen ocupar una proporció elevada d'immigrants:
• Llocs de treball amb males condicions de treball, qualificables com tres “P”: precaris, penosos i perillosos.
• La precarització del mercat de treball que afecta el conjunt dels treballadors a Espanya afecta amb major intensitat als treballadors estrangers: tenen taxes de temporalitat que són el doble que les dels espanyols.
• Tenen una gran rotació entre les ocupacions lligades a la temporalitat que patixen.
• Ocupen ocupacions en sectors que són molt sensibles a la conjuntura. Les persones d'origen immigrant treballen en activitats intensives en força de treball, molt exposades a la conjuntura econòmica, la qual cosa fragiliza notablement l'ocupació del sector en cas d'empitjorament de la conjuntura econòmica.
• Presenten més problemes de salut i de sinistralitat laboral que els espanyols La precarietat laboral, l'eventualitat, la realització del treball per davall se la seua qualificació i expectatives professionals, ocasionen a mitjà termini problemes de salut mental (ansietat, depressió, frustració) que dificulten l'accés i manteniment en l'ocupació.
• Alguns immigrants es veuen necessitats sotmetre's a la pluriocupació.
• Tenen horaris atípics amb molta més freqüència que els espanyols (horari nocturn, partit, de dissabte i/o diumenge, etc.).
• Tot açò fa que la seua situació es fragilice i que patisquen riscos d'exclusió social i que es vegen abocats a acceptar ocupacions en determinades condicions de subordinació que serien inacceptables per a un treballador mig espanyol.
4. Discriminació dels immigrants en el mercat de treball i en les empreses
Les pràctiques discriminatòries que patixen els immigrants en el camp laboral poden ser institucionals, estructurals o en l'empresa.
• Hi ha discriminació institucional quan es produïx a través de les normes en vigor, a través de l'aplicació d'eixes normes als immigrants o per l'escassetat de recursos específics per a accedir als drets que eixes normes els reconeixen.
• Hi ha discriminació estructural resultat de l'acció del mercat que es reflectix en diversos fenòmens:
1. Tenen una major taxa de desocupació que la població autòctona. Dins del conjunt d'immigrants en desocupació, els jóvens de 16 a 24 anys i les dones són els que acusen un major percentatge en esta situació.
2. Patixen majors taxes de temporalitat. La temporalitat dels contractes, a més d'incidir en la continuïtat en l'ocupació, és important perquè el manteniment de la situació de regularitat està lligat a l'ocupació.
3. Tenen una major taxa de sinistralitat laboral (encara que no hi ha dades oficials, tot pareix apuntar que és major entre la població immigrant que entre els espanyols).
• Patixen processos de discriminació en l'empresa que es manifesta de distintes maneres com la percepció de salaris menors, realització d'horaris més llargs o en hores nocturnes i/o caps de setmana i altres condicions laborals discriminades. Com a conseqüència dels baixos ingressos que perceben es produïxen situacions de pluriocupació, sovint combinant activitats de l'economia formal amb les de la informal. Són freqüents les pràctiques il•legals per part dels empresaris respecte als immigrants: no cotització a la Seguretat Social, impagament d'hores extres, no reconeixement de baixes laborals per qüestions de salut, etc.
• La discriminació laboral es veu accentuada quan s'encreua amb altres tipus de discriminacions com a gènere (triple discriminació), discapacitat o edat. El gènere condiciona les pautes d'incorporació laboral. Les oportunitats laborals per a les dones immigrants són molt més restringides i queden relegades a les activitats vinculades a la reproducció social i altres activitats del sector serveis, poc qualificades i fortament feminitzades. Encara quan hòmens i dones immigrants, se situen en una situació de clara subordinació laboral respecte a la població autòctona, les dones immigrants s'ubiquen en posicions inferiors a les dels seus homòlegs masculins, ja que a la seua condició de “immigrant econòmic” cal afegir-li el fet de ser dona. Alguns col•lectius patixen una especial fragilitat, uns pel seu origen, com són els magribins i els subsaharians, altres pel seu temps d'estada, com els nouvinguts.
• A més de la discriminació laboral estan sotmesos a prejudicis i a estereotips sobre les seues qualitats que potencien aquella.
5. Desajustos del i en el mercat de treball
Els problemes de desajustos del mercat de treball espanyol entre oferta i demanda són molt forta i estan en l'origen del “efecte crida” de la immigració a Espanya, almenys des de mitjans dels huitanta. Estos desajusten persistixen, com ho posa de manifest el “Catàleg d'Ocupacions de Difícil Cobertura” recentment aprovat. Però hi ha altres desajustos que es produïxen en el mercat de treball amb l'arribada d'immigrants i amb els ocupacions que ocupen.
• El nivell educatiu de molts immigrants permet identificar situacions d'inconsistència d'estatus: la qualificació professional que tenen és clarament superior a la requerida per a l'activitat remunerada que realitzen. Les competències personals, professionals, tècniques que la persona immigrant porta i les que es desenvolupen al llarg del seu projecte migratori són un element clau a considerar en la política d'ocupació. En este sentit s'assenyala que un 42% de treballadors extracomunitaris s'ubica dins del grup de treball no qualificat, encara que no significa que no tinguen qualificació per a desenvolupar un altre tipus d'ocupació.
• Tenen necessitats formatives, però també dificultats d'accés a la formació especialitzada. Les necessitats formatives dels immigrants són molt heterogènies. A vegades es tracta de persones amb un baix nivell educatiu o que desconeixen completament el idioma; altres vegades es tracta de persones amb una elevada formació. Troben dificultats per a accedir a la formació especialitzada, tant per la necessitat treballar, com per la llarga duració dels cursos, els horaris, el idioma, etc. A més, la immediatesa amb què busquen treball a causa de les necessitats econòmiques de subsistència, de renovació de permisos, pagament de deutes, etc., fa difícil que es plantegen objectius o metes professionals a mitjà i llarg termini. En el context actual, en conjunt, no hi ha connexió entre les necessitats formatives i les ofertes laborals. La falta de formació és un dels factors generadors d'exclusió social, que unit a altres accentua la vulnerabilitat de l'immigrant, sobretot si són majors de 45 anys o vénen de determinats països d'origen.
• Presenten diferències en els hàbits laborals. La persona immigrada, en funció del seu lloc d'origen i la cultura de treball que haja viscut, porta uns hàbits laborals diferents que no sempre s'adapten als requeriments del mercat de treball espanyol i ocasionen nombroses situacions de conflictivitat laboral amb l'empresari, els companys, etc.
• Alguns tenen un coneixement insuficient de l'espanyol i altres llengües oficials a Espanya. El coneixement de la llengua de la societat receptora obri oportunitats en el món laboral, especialment si es treballa en el sector serveis. Els idiomes són considerats com a capital susceptible de valoració en el mercat en la mesura que permeten l'accés a una renda i habiliten la promoció laboral. Des de la perspectiva de l'empresari, els capitals lingüístics permeten la coordinació i la reducció de costos de transacció entre centres productius, clients i proveïdors disseminats internacionalment. Els capitals lingüístics poden conceptualitzar-se com a capital humà i com a capital social.
• Desconeixement dels drets i deures dels treballadors. El desconeixement de les normes s'afig, en alguns casos, a la situació jurídica del col•lectiu i al seu escàs poder social de negociació, amb la qual cosa augmenten la seua vulnerabilitat. El desconeixement dels drets laborals els porta a primar, a vegades, treballs d'economia submergida per obtindre uns ingressos ràpids.
• Ús de xarxes socials en la busca d'ocupació, que en alguns casos faciliten l'accés al treball i en altres ho tanquen o ho limiten les possibilitats. L'ús de les xarxes socials de l'immigrant (familiars, veïns, amics) produïx una pèrdua d'ofertes al dissoldre's estes en la pròpia xarxa de relacions del demandant d'ocupació.
• Necessitat abordar l'acollida en relació amb l'ocupació. Les necessitats i demandes del treballador immigrant són diferents si és un nouvingut o porta ja un temps a Espanya; el primer demanda sobretot acollida i accés a un ocupació, el segon sobretot orientació i assessorament. Les persones immigrades amb major dèficit personal i social troben una acollida poc adaptada a les seues necessitats en els serveis estandarditzats d'ocupació.
6. Sectors on es concentren els immigrants
La major concentració d'immigrants es produïx en quatre sectors o branques d'activitat: servei domèstic, hoteleria, construcció i agricultura. Totes elles tenen, en general, pitjors condicions de treball que la mitjana a Espanya.
1. Servei domèstic:
• Més de la mitat dels treballadors en servei domèstic són immigrants no comunitaris; esta concentració es produïx sobretot en el servei intern.
• El Servei domèstic té una regulació laboral i de Seguretat Social inadequada.
• Es dóna per fet que les dones que entren a treballar en el servei domèstic coneixen tot el que necessiten per a treballar, quan tenen generalment una necessitat formativa en llengua, en drets i en deures.
• Un sector de creixent importància en l'economia espanyola són els serveis d'atenció a la dependència. En ell, a més, hi ha una presència creixent d'immigrants, sobretot dones.
• Les ocupacions d'estos serveis es caracteritzen per la seua escassa regulació i una absència de mesures encaminades a la seua professionalització.
2. Hoteleria:
• Tres característiques del sector que influïxen en la contractació d'immigrants són la flexibilitat de sector, els alts índexs de rotació i l'atomització i dispersió de les empreses. A elles cal afegir el pes de la temporalitat: és infreqüent en el sector l'ús del contracte de fix discontinu.
• Sent l'hoteleria un dels sectors més dinàmics del país i que genera més ocupació, necessita unes condicions d'entorn social, econòmic i polític favorables, que permeten la incorporació de mà d'obra estrangera.
• En l'hoteleria, segona ocupació més habitual de la dona immigrant no comunitària, les tasques que estes dones exercixen estan relacionades amb les activitats de neteja i de cuina i són poques les que treballen de cambreres, a diferència del que ocorre amb les treballadores autòctones.
3. Agricultura:
• Cal posar de relleu distints aspectes relacionats amb la conveniència d’ “enllaçar campanyes” (gestió de fluxos interns), de la gestió dels treballadors temporers i amb els allotjaments dels treballadors.
• Cal coordinar les campanyes agràries per a enllaçar el terme d'una amb el començament de la següent, aconseguint un doble benefici, per a l'empresari que compta amb una mà d'obra ja especialitzada i per al treballador immigrant que troba estabilitat laboral. Açò exigiria la coordinació i la gestió adequada dels fluxos interns dels immigrants agrícoles dins del territori.
• Cal millorar la intermediació dels Serveis Públics d'Ocupació entre immigrants i ocupadors amb una gestió adequada d'ofertes i demandes en el sector.
• Cal potenciar la inserció dels temporers que repetixen la seua estada de temporada i afavorir que puguen retornar als seus països amb una mentalitat i qualificació que els permeta ser allí agents de desenvolupament. D'eixa manera es pot aconseguir un flux estable de temporers i s'afavorix també el desenvolupament dels països d'origen.
• És prioritari impulsar programes de formació entre els treballadors participants en les campanyes i labors agràries, inclús desenvolupant projectes formatius en els països d'origen.
4. Construcció:
• És un sector amb alta presència d'immigrants. Però solen estar concentrats en determinades branques dins del sector i tenen pitjors condicions de treball que els espanyols i major accidentabilitat laboral.
5. Altres àmbits laborals:
• Si bé l'autoocupació forma part del projecte migratori d'alguns col•lectius (com a xinesos o paquistanesos) amb una tradicional cultura emprenedora, les barreres i dificultats que troben en el mercat de treball a Espanya estan propiciant que molts immigrants intenten establir el seu propi negoci com a única alternativa davant de la precarietat laboral i les situacions d'explotació a què es veuen sotmesos. No obstant, compten amb dificultats per a la seua consecució per la falta de suports institucionals, la falta d'avals, etc.
• Alguns immigrants es dediquen a exercir activitats marginals com la mendicitat o la prostitució, reproduint pautes culturals de conducta seguides en el país d'origen o pel menor cost, a curt termini, que significa per a alguns establir contacte amb organitzacions o màfies.
7. Conseqüències d'algunes normes en la situació dels immigrants en el mercat de treball.
En necessari coordinar la política d'integració amb la política d'immigració.
• Cal potenciar la contractació en origen, coordinant les demandes amb la selecció i contractació en tercers països. Una clara mostra d'esta situació és la que s'està desenvolupant amb l'aplicació de la contingentació en origen per a algunes activitats.
• Es detecten alguns problemes d'indocumentació:
1. Una conseqüència de l'aplicació de la normativa vigent és l'aparició de situacions en què, encara que el treballador està en situació regular, no pot demostrar-ho fàcilment, com és, per exemple, el cas de les renovacions per silenci administratiu positiu o altres situacions de transició, la qual cosa pot comportar problemes com ara la pèrdua d'ocupació, dificultats a trobar allotjament o aconseguir crèdits bancaris.
2. Hi ha una franja d'edat, entre 16 i 18 anys, que no poden accedir plenament al mercat laboral i a la formació laboral, que provoca desocupació en este sector de la població immigrant i al seu torn una percepció negativa del fet migratori per part de la societat receptora.
• A pesar de l'entrada en vigor del Reglament es manté el desconeixement del procediment per a la contractació de persones immigrades.
• Dificultats en l'homologació de títols.
• Hi ha dificultats legals per a la realització de pràctiques no laborals de persones immigrades en empreses.
8. Problemes derivats de la gestió administrativa
A més de posar en relleu alguns problemes i desajustos preexistents del mercat de treball espanyol, la presència d'immigrants evidència una altra sèrie de problemes administratius: descoordinació, control de fluxos, organització del contingent, etc.
• D'una banda, hi ha problemes de coordinació administrativa i de dispersió de recursos (Serveis Públics d'Ocupació, Serveis Socials, Ajuntaments, Agents socials, ONGs, etc.) que estan implicats en la gestió administrativa de les polítiques d'ocupació. En el camp de la gestió de la immigració, la descoordinació administrativa ve condicionada perquè la gestió de la política d'immigració és una competència de l'Estat, mentres que la gestió i la política d'ocupació ho són de les CCAA.
• Control de fluxos migratoris. Si tenim en compte el caràcter eminentment econòmic dels fluxos migratoris i els estrets vincles existents entre la política d'immigració i el mercat de treball, la qual cosa condiciona la regularitat o irregularitat administrativa és el gaudi o no d'una autorització de residència i de treball.
• Elaboració del Catàleg d'Ocupacions de Difícil Cobertura. Amb l'aprovació del Catàleg, es disposarà d'un instrument que determine la situació nacional d'ocupació i que permetrà agilitzar la contractació de treballadors estrangers quan no existisquen en el mercat de treball demandants adequats i disponibles. El Catàleg, que serà elaborat amb periodicitat trimestral pel SEPE, d'acord amb la informació subministrada pels Serveis Públics d'Ocupació autonòmics, i prèvia consulta amb la Comissió Laboral Tripartida d'Immigració, permetrà que els ocupadors tramiten l'autorització per a residir i treballar dirigida a treballadors estrangers quan les vacants que necessiten cobrir ho siguen en ocupacions que estiguen incloses en ell. A partir d'ara, l'empresari només necessita consultar el Catàleg, en el que apareixen relacionades en cada província les ocupacions per a les que hi ha dificultat constatada pels SEPE de trobar candidats.
• En l'establiment del Contingent.
• S'ha d'exigir una major presència en l'establiment del contingent dels Serveis Públics d'Ocupació així com reforçar les oficines de treball de les ambaixades. La contractació en origen, sovint de caràcter temporal, planteja problemes per als empresaris, ja que una vegada adquirits els coneixements i habilitats en l'empresa que els ha contractat, els immigrants poden optar per emprar-se en empreses de la competència.
• En l'aplicació de la Normalització.
• Cal destacar el final del procés de Normalització realitzat per la importància que ha tingut l'incorporar i permetre el seu manteniment de forma regular als treballadors estrangers.
9. Deficiències en els Serveis Públics d'Ocupació
Hi ha una clara necessitat una intervenció pública eficaç dels Serveis Públics d'Ocupació (SEPE), tant en el mercat de treball com en la gestió de fluxos migratoris interiors.
• Encara que els nous SEPE regionals són cada vegada més actius, presentant una major eficàcia que coincidix amb l'increment de la presència d'immigrants en la seua comunitat, és important que esta situació es mantinga i reforce.
• És necessària una intermediació i col•laboració de l'Estat amb les organitzacions, els agents socials i les ONGs que treballen en este terreny Es constata la necessitat augmentar el control i el seguiment de les condicions laborals a través dels SEPE, potenciant i millorant el paper dels SEPE. Ha de produir-se una coparticipació dels empresaris, els treballadors i l'Estat en la política d'ocupació. No sols cal buscar la intermediació dels SEPE sinó que els altres agents socials i els empresaris necessiten el coneixement i l'assessorament per a la inserció del treballador immigrant.
• S'ha de potenciar el control i el seguiment del procés per part dels SEPE i activar el paper de la Inspecció Treball i Seguretat Social. Ha de normalitzar-se la Inspecció Treball i Seguretat Social, imposant multes als infractors; així es destacaria la labor de què realitzen bé les coses i es podrien establir mecanismes estables per a la difusió de les bones pràctiques.
• Hi ha necessitat construir una metodologia d'acompanyament per als processos d'inserció laboral. En este sentit és interessant la situació plantejada amb el programa de visat de busca d'ocupació en servei domèstic, on s'ha articulat un protocol de seguiment i avaluació del mateix.
• Es percep el poc coneixement que existix dels SEPE per part d'immigrants.
10. Deficiències del Pla Nacional d'Acció per a l'Ocupació (PNAE)
No estan ben diagnosticades les noves realitats del mercat de treball espanyol en el PNAE.
• A l'analitzar la incorporació dels immigrants en el mercat de treball s'evidencia l'adaptació que han de realitzar els SEPE als nous escenaris polítics, socials i econòmics que marca la immigració a Espanya.
• Hi ha problemes de finançament per al futur pròxim (amb el probable descens dels recursos comunitaris assignats a Espanya) i, per tant, hi ha una urgent necessitat establir prioritats en les línies d'intervenció en l'ocupació i la formació que s'han de finançar des d'Espanya. La incorporació d'immigrants i refugiats al mercat laboral de la UE com a element bàsic del procés d'integració, posa de manifest que tal accés, sempre que es desenvolupe en condicions ordenades i regulars, contribuïx a l'èxit de l'estratègia adoptada en el Consell Europeu de Lisboa de l'any 2000.
• Hi ha carències d'informació i d'orientació entre les immigrants respecte al funcionament del mercat de treball a Espanya, com són el desconeixement dels recursos d'ocupació i formació, els drets i deures laborals, les expectatives migratòries, etc.
• S'ha de buscar la complementarietat i la competitivitat laborals perquè no ha d'haver-hi drets diferents entre els treballadors nacionals i els immigrants.
|
|
|
|
|